L’equilibri

Potser una de les meves paraules preferides, que faig servir tot sovint i no gaire fàcil de resumir, l’equilibri,una filosofia de vida i que està en tot i arreu. Ja ho estudiaven i discutien Sòcrates, Plató o Aristòtil en els temps de l’antiguitat, així que no seré jo qui en faci una ponència o posi en dubte les seves reflexions, plantejaments o maneres de veure-ho i pensar.

També a la cultura japonesa trobem la paraula “Chôwa”, que en un terme més de Google translater voldria dir quelcom semblant a “harmonia” i si ho fem en un context més ampli, estaríem parlant de “la recerca de l’equilibri per aconseguir la felicitat”, tema força complex i profund. Un equilibri que també va parellat en diferents aspectes de la vida com la familiar, en el que s’aconsella aprendre a respectar als altres i a les seves opinions, que no tenen perquè ser iguals a les teves.

Equilibri a l’economia quan parlem de tenir ben controlat el balanç entre els ingressos i les despeses (si hi teniu interès en aquest apartat, cerqueu el mètode Kakebo a les xarxes), o a la llar quan parlem d’ordre i neteja, tot i que encara hi ha qui en fa un gra massa o qui s’ho passa pel folre.

Un apartat que sempre he trobat interessant i molt útil per a la meva feina com a comercial, és l’equilibri i tot un art, el fet d’escoltar més i parlar menys, encara i que precisa de molta pràctica i que molt poca gent domina (jo en soc un aprenent avantatjat).

A l’educació, on juga un paper important l’equilibri entre la paciència, la comprensió i les relacions afectives entre mestres veterans i joves aprenents.

Si parlem de l’equilibri en les relacions de parella o en les de les amistats, seguim parlant de respecte per les diferencies, de mostrar agraïment i honestedat, semblen conceptes prou evidents i clars, però moltes vegades no els utilitzem apropiadament i això pot crear un desequilibri.

Fins i tot parlem d’aquesta paraula dins la gastronomia i també són els japonesos els qui fan servir una paraula “Washoku” per referir-se a com hem de combinar els diferents aliments per crear aquest efecte, encara i que jo tinc la meva pròpia filosofia i potser trenco aquest esquema segons em ve de gust i m’agrada.

Com veieu, l’equilibri està a tot arreu i en qualsevol presa de decisions i forma de viure la vida. També és veritat que cada un de nosaltres tenim un concepte diferent del que és el més correcte i apropiat, però tampoc vull generar conflictes de raons o discussions sobre les diferents escales de valors de cada un (és un tema molt personal i del que en parlaré en una altra reflexió i en un altre capítol).

També haureu sentit a parlar del “Yin i el Yang”, un concepte del taoisme i que parla de la dualitat que existeix a l’univers, dues forces fonamentals, oposades i complementaries que es troben en totes les coses, tot depèn des del punt de vista en que ho vegi cada un de nosaltres, en resum, una altra manera d’entendre l’equilibri i que fins i tot els xinesos apliquen a la seva medicina oriental.

Fent referencia i entrelligant aquesta reflexió i la del temps, del que ja n’he parlat en una altra de les meves reflexions, recordo un sopar en un hotel a prop de Lleida on ens trobàvem molts comercials que treballàvem aquells dies per les terres de Ponent, quan un senyor de certa edat i molt respectable (no recordo el seu nom), parlant entre d’altres coses sobre l’equilibri, la felicitat i les diferents mesures de tot plegat, ens explicava que ens passem un terç de la nostra vida dormint i de la importància d’escollir un bon matalàs, que un altre terç de la mateixa vida ens la passàvem treballant i de la importància de fer-ho en allò que ens agradés fer.

Un cop consumits aquests dos terços del nostre dia a dia, ens passàvem no se quantes hores al bany, unes altres cuinant i menjant, d’altres conduint, vestint-nos i desvestint-nos, anant a comprar i fent tasques que tenia ben calculades al seu cap i que ara no tinc les dades per compartir-les. Sumats tots aquests temps i tenint en compte que potser no dormíem 8 hores o en treballàvem moltes més (això va segons cada un), ens quedava molt poc temps per poder-lo gaudir en lliure elecció i la seva reflexió era, si no podem deixar de dormir, treballar, comprar, cuinar, menjar o anar a pixar i a cagar (necessitats bàsiques i molt importants de fer-les tot sovint), com és possible que hi ha gent que no sap que fer amb el poc temps que disposa per fer el que els hi vingui de gust o que ho fa, que el malbaratava amb qualsevol absurditat o darrera d’una pantalla veien qui sap que. Ara no vull dir que no facin coses interessants a la TV o a d’altres mitjans d’entreteniment, però la mitjana és dedicar-hi 4 hores al dia en aquest país (em sembla una barbaritat), però si que ens va fer pensar a tots els allà presents durant el sopar, alguns fins i tot hi vam somiar.

L’endemà era el tema de conversa del dia i tots vàrem dir de pensar-hi més sobre aquest paradigma i d’intentar cercar aquest equilibri entre tots els diferents apartats de la vida, fins i tot algú és feia la pregunta de com havia de repartir el seu temps lliure entre la seva parella, els amics o els seus fills, difícil dilema i que cada un faci els seus propis números, no crec que hi hagi cap norma, protocol o persona que ens ajudi a fer un repartiment prou equitatiu i amb un criteri prou just per a totes les parts.

Un venedor de cotxes m’explicava una vegada, que un dia li va venir un client per mirar-se un vehicle i després de preguntar-li per les seves necessitats familiars i tipus de vida, ell li va dir que a casa eren ell, la seva parella i tres fills petits, que anava tots el dies a treballar a una fàbrica que tenia a 10 minuts de casa seva i que els caps de setmana sortien poc. Lògicament el comercial com a bon professional, li va recomanar un cotxe versió familiar de baix consum i còmode per a tota la família, el client al final es va comprar un potent esportiu de dues portes i descapotable. Enteneu doncs on està l’equilibri del que us parlo i del raonament humà tant poc alineat? Potser estem desequilibrats i anem allà on la societat de consum ens vol dur de cara a la galeria ?

Una altra tarda d’estiu amb el meu sogre i asseguts a l’entrada del seu taller de fusteria mentre preníem la fresca, li vaig preguntar de que vivia una persona del poble que va passar pel carrer i veí del barri, ell em va dir que vivia de menjar, que no necessitava gaire més per a viure i em va deixar bocabadat i sense paraules, més tard vaig recordar aquella dita que parlava de que “no és més feliç qui més te, sinó el que menys necessita”, però aquest concepte no entra dins el que jo entenc per equilibri, també vaig entendre que cada un de nosaltres te una visió diferent sobre la manera de viure i que totes aquelles reflexions dels filòsofs grecs es desmuntaven.

On està aquest famós equilibri ? Doncs segurament cada un de nosaltres en te una idea diferent i cal ser curosos d’entendre que no tothom veu les coses de la mateixa manera que tu i respectar-ho (que no vol dir el mateix que acceptar-ho).

Un cop tenim clar que hi ha diferents punts de vista al respecte i que és en el nostre propi equilibri on trobarem aquella pau i felicitat que necessitem, és quan ho hem de treballar i gestionar, què volem i què ens cal, és llavors quan també desapareixen les enveges, aquell mal humor per no tenir allò que els altres tenen, que no cal estirar més el braç que la màniga si la teva economia no t’ho permet i ens dificulta arribar a finals de mes o que de vegades és millor poc però bo, que molt i d’aquella manera, que si has de triar entre vendre poc i car, tampoc la solució no és vendre molt i sense marge, que amb tot sempre hi ha un equilibri i que cal cercar-lo. Que l’objectiu principal en trobar aquest equilibri, és per estar millor amb tu mateix i amb la resta del món.

No vàrem aprendre això a l’escola i és la vida la que et va ensenyant i et mostra com ha de ser aquest equilibri, també us he de dir que no és una empresa fàcil, però no hi ha res que ho sigui en aquesta vida, per tant és una d’aquelles reflexions que ens hem de fer tot sovint, fixar pautes, aprendre a valorar les coses pel que són i a respectar tota aquella opinió al respecte, ja que cada un de nosaltres té un concepte diferent de tot plegat i negar una obvietat que per l’altre és clara, no afavoreix ni t’ha de fer canviar de parer.

A les imatges també passa quelcom semblant, per això i per que una imatge val més que 1000 paraules, us deixo aquestes del viatge a la Polinesia del 2019, on vaig trobar que l’equilibri era molt present en tots els seus paratges

• 

• 

• 

•