L’actitud

Avui començaré i acabaré amb una reflexió que fa Víctor Küppers i en el que us deixo penjat un vídeo molt interessant al final d’aquest “post”

Ell sempre fa servir una formula expressada matemàticament que explica de manera gràfica de que va això de l’actitud: V = (C + H) x A, que vist així i amb el poc que m’agraden a mi les “mates”, ens podem quedar una mica perduts, però quan amb la V volem expressar el valor d’una persona, amb la C els seus coneixements, amb la H les seves habilitats i amb la A l’actitud, estem dient que el valor d’aquella persona es igual a la suma dels seus coneixements i les seves habilitats (aptituds importants a la vida i sobre tot per la feina), però fora dels parèntesis de la fórmula, veiem que l’actitud multiplica i que pren un significat i una importància molt rellevant, que diferencia a unes persones de les altres en molts aspectes de la vida i en el del seu entorn

Com exemple us volia comentar una experiència personal i relacionada amb la feina. Un cop vaig voler fer un paral·lelisme entre les actituds, coneixement i habilitats dels comercials de l’empresa on jo treballo i els seus resultats com a venedors, independentment de que en tot aquest grup de més de 30 persones, hi ha gent amb més coneixements i habilitats que d’altres, va ser agafant el valor de l’actitud, on es reflectia unes similituds sorprenents entre les xifres de vendes i aquesta manera de ser com a persona

En un altre cas, el meu cunyat que també feia de comercial com jo, em va comentar una vegada que a l’empresa per la que treballava (una multinacional molt important i coneguda), havien fet una selecció de personal en base als títols i coneixements acadèmics dels candidats. Tot va anar bé fins que aquests comercials van sortir al carrer, ja que l’empatia, les relacions personals o la manera d’entendre les necessitats de cada client, demanen de més “calleting” i menys “màrqueting”, i així va ser, al cap de poc temps ja no va quedar cap d’aquells venedors que havien fitxat

Seguint parlant de l’ambient que hi ha a les empreses, cal dir perquè també he vist, com una poma podrida pot fer malbé tot el cistell, que extrapolat al tema que ens ocupa avui, cal tenir present aquest fet perquè una sola persona ens pugui espatllar l’ambient i l’actitud de la resta de l’equip. Això mateix també passa en els equips de futbol, on cal reconèixer aquell jugador que pot portar mal ambient al vestidor i fer que tot allò es transformi en mals resultats en els partits i els seus efectes colaterals pel club (d’això en sap molt en Pep Guardiola)

L’actitud la podem classificar en positiu o en negatiu, i no cal dir que quan alguna persona te una actitud negativa a la vida i a totes les seves accions, comentaris i opinions, millor allunyar-se d’ella, no fos cas que s’encomanés

Una de les dites que més he utilitzat a la vida, es aquella que diu “sempre reculls allò que sembres”, o aquella altra que ve a dir el mateix “sembra llamps i colliràs tempestes” o allò de “tal faràs, tal trobaràs”, que tampoc estan relacionades exclusivament amb el tema de l’actitud, tot i que crec, que si vas treballant aquest valor, tot canvia en el teu entorn i els resultats són exponencialment espectaculars

En un altre capítol us parlaré dels valors, però aquest és per mi un dels més importants de la llarga llista i la que penso que més hem de treballar a nivell personal, ja que els valors s’ensenyen a l’escola, però ha de ser cada un de nosaltres qui els hem d’anar practicant, treballant i millorant-los interiorment dia a dia

En una altra experiència força curiosa que veig a la feina i que parla precisament d’això, és quan entra una persona coneguda per la porta de l’oficina i veus l’efecte que desprèn cada una d’elles només quan diu un “bon dia” a l’entrar, veus que alguns dels companys i companyes educadament responen amb un altre “bon dia” i segueixen amb la seves coses, amb d’altres persones que també entren a l’oficina tot saludant amb el mateix “bon dia”, els companys i companyes  s’aixequen de la cadira, deixen la seva feina per uns moments i van a fer-li un petó o una abraçada. Que fa diferent el mateix gest tant senzill i la reacció de les persones davant la mateixa situació ? Doncs queda clar que l’actitud i l’empatia no és igual en tots els casos i que allò que recullen a canvi tampoc te res a veure, per tant i sense voler donar-li més importància, penso que és un dels millor valors a treballar i perfeccionar cada cop més

A més d’una persona he sentit a dir el clàssic comentari “sóc com sóc i a la meva edat ja no canviaré”, doncs sento no estar-hi gaire d’acord encara i que ho respecto, però tot és qüestió de voluntat i d’entrenament, potser al principi fent petits canvis que finalment els transformarem en hàbits i llavors podrem seguir amb d’altres canvis que acabaran amb molts més i tot plegat esdevé en una nova actitud i un canvi radical. Un somriure a la cara te efectes impressionants, un preguntar “com estàs ?”, o obrir la porta i educadament deixar passar a l’altra persona, detalls que fan d’una acció senzilla i fàcil de portar a terme, que obtinguis reaccions inesperades i molt gratificants

Afrontar el problemes amb una bona actitud també comporta una millor resolució dels mateixos i a uns millors resultats, no donar importància a allò que de veritat no la te, aprendre a visualitzar els problemes des de la distància, ja que de vegades “l’arbre no et deixa veure el bosc” o que dintre d’una perspectiva més global, et faci entendre que aquella situació tampoc era tant greu com semblava a la curta distancia, que ho puguem relativitzar en la mesura que cal, adonar-nos que som privilegiats per tot allò que tenim i que moltes vegades anem a cercar problemes que no tenim, valorar fets com la salut, tenir feina o que estiguis bé amb la família i els amics, et fa veure les coses d’una altra manera i minimitzar aquests petits entrebancs que la vida et va posant al llarg del temps i recordar que tothom te les seves pròpies histories i que possiblement encara i que no ho manifestin de la mateixa manera, tots tenen les seves propies preocupacions i que les pateixen dins seu, igual com et passa a tu o molt pitjor

Algú pot pensar i també dir, molt “Happy” aquest Nacho, tot ho veu de flors i violes i sembla que els problemes no vagin amb ell. Doncs tot el contrari, penso que la vida m’ha donat cops molt bèsties i que és precisament això el que m’ha fet més fort, ara no us vull avorrir amb les meves penes, però si us diré que a força de passar situacions complicades, he aprés a donar valor a allò que realment ho te i a pensar que la vida està carregada d’experiències (algunes bones i d’altres no tant bones), que hem de saber agafar-les com un repte, buscar la seva part positiva (que de vegades costa més de trobar) i veure-ho com una oportunitat de superació, aprenentatge i de canvis que ens poden fer més valents i estar més preparats per a propers entrebancs. Una d’aquestes situacions complicades, és la mort d’una persona propera, que encara i que sabem que tots morirem un dia o un altre, mai estem preparats per aquesta situació, però ens queda l’opció d’enfonsar-nos i enfonsar als que t’envolten o d’acceptar la desgracia, passar un dol contingut i mirar d’anar endavant, ja que tots sabem que aquella persona ja no tornarà mai més

Deixant aquesta última reflexió per acabada, hi ha una frase que m’agrada molt i que diu “si un problema pot tenir una solució per complicada que sigui, preocupa’t per solucionar-lo, si el problema no te solució, no perdis el temps en intentar-ho

Sempre he pensat que la teva pròpia actitud desprèn un no se què, que els altres també detecten i fa que les coses vagin d’una manera o altra, en funció de la connexió i bon rotllo que això genera. A la feina més d’un cop i necessitat de comandes per aconseguir els objectius que tens marcats per aquell mes, crec que el client ho ha notat i no s’ha generat aquella bona sintonia i ha derivat en sortir d’aquella visita sense el propòsit i objectiu sota el braç, això mateix però quan he anat sobrat de vendes, la reacció ha sigut totalment oposada i m’he endut aquella comanda, gaire bé sense anar-la a buscar, casualitat ? sintonia ? actitud ? bon rotllo ? Karma ? Doncs no us ho sabria dir, però m’ha passat força vegades

L’actitud també et pot portar a engegar nous projectes o a quedar-te parat, a conèixer més gent o a ser una persona asocial i solitària. Com deia el físic Isaac Newton amb la seva llei de l’acció – reacció, o la del Karma que ens diu que les accions repercuteixen més tard o més d’hora en la teva pròpia vida. Així doncs, tot acaba tenint un resultat en el temps, derivat de les accions que has pres abans, per tant millor que els seus efectes siguin positius i et donin una millor qualitat i sentit a la vida

Per acabar aquest “post”, us deixo aquesta breu conferencia que el Víctor Küppers va fer a Andorra i que parla precisament sobre la reflexió que avui he volgut compartir, entre d’altres temes que també van relacionats i vinculades a l’actitud

Actitud positiva

Publicado por nachorodamon

Comparteixo reflexions a l'aire per qui les vulgui llegir i comentar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: