L’entorn

Com em passa en moltes de les reflexions que vaig penjant, totes tracten sobre temes molt ambigus i extensos, però quan entres a treballar sobre la qüestió amb més detall, tot agafa forma i tot té un sentit que podem explicar amb diferents exemples, sobre molts aspectes de la vida i al final es resumeix en quatre paraules.

Quan parlem de l’entorn, parlem del lloc on ens trobem, de les persones que tenim al nostre costat, de la situació que t’envolta a la feina, dels amics, de la família, del aspecte econòmic, de la salut i un munt de coses més que fan de tu, un mirall del teu propi entorn.

És per això que dono tanta importància a l’entorn, perquè pots estar rodejat de persones positives o de negatives, però seràs tu qui ha de decidir amb qui vols viure la teva pròpia vida. Pots haver nascut a l’Àfrica, al Pol Nord o a la Xina, i serà la cultura d’aquell país, la seva manera de ser o els seu clima el que et marcarà el teu destí, tot i que això també ho podem modificar i veure si volem continuar en aquell entorn, canviar d’indret o fer quelcom per cercar un lloc millor (decisió complexa i no gaire fàcil, però no impossible si ho tens clar).

Encara i que d’alguna manera tots som “amos” de les nostres pròpies determinacions i del camí que volem seguir, tot serà més fàcil si ho fem en un entorn adequat, amb les companyies que més ens convenen i amb situacions que ens siguin favorables per dur a terme els nostres propòsits.

Està clar que si has nascut en un suburbi fosc on regne la pobresa, les drogues, els mals hàbits o la delinqüència, el més possible és que acabis formant part d’aquell entorn i d’aquells mateixos problemes, per això és tant important cercar un espai diferent, una gent que t’aporti noves idees i altres perspectives de vida que siguin millors i t’enriqueixin com a persona i coneixements.

Sempre poso alguns exemples viscuts i que miro d’escenificar per explicar aquella historia com una de les situacions reals de la vida que mostren la teoria del que explico, amb vivències reals i per mirar d’entendre allò del que estic parlant.

Durant una època i dins de la meva feina de comercial, aprofitava els migdies per visitar els Carrefours i d’altres grans superfícies de diferents indrets del país per fer les comandes del mes o presentar promocions per veure quin lineal presentàvem pel mes següent, llavors anava a dinar en algun lloc proper i com que estava sol, sense voler escoltava les converses de les taules del costat i em feia la meva pròpia pel·lícula. Un dia ho feia a Sant Adrià del Besòs, l’altre a Sant Cugat del Vallès, a Mollerussa, a Girona o a l’Illa Diagonal de Barcelona. Com us podeu imaginar, a cada un dels restaurants on dinava, els temes, els problemes o les situacions eren força diferents, però totes tenien un comú denominador, l’entorn marcava clarament les converses i el perfil d’aquella zona o territori.

Per posar una altra exemple, per diferents raons de la vida, he anat canviant de lloc de residencia i d’ambient, un cop ja portava unes setmanes o mesos en aquell nou barri, poble o ciutat, m’anava adaptant a l’entorn d’aquella nova situació i tot i que no renego de cap d’ells, cada una d’elles m’aportaven vivències i relacions diferents, així com nous amics, noves possibilitats i realitats per explorar. La diferencia estava en saber que aprendre de cada lloc i aprofitar aquell nou entorn per créixer.

El mateix passa amb les amistats, n’hi ha de positives que t’aporten coses i d’altres de negatives i que més aviat et perjudiquen en el teu creixement i en la teva pròpia autoestima. Aquells que t’empenyen, t’ensenyen i t’animen a anar endavant o aquelles que tot ho critiquen, que no els hi va bé allò que fas i que et desanimen perquè tot en aquesta vida és una “merda”. Està clar quina és la millor opció a triar, però no sempre som capaços de prendre la decisió de deixar tot allò que no ens aporta res i ens empobreix com a persones. En resum, hi ha dos tipus de persona en aquesta vida, les que sumen o les que resten.

Més important encara, és com ho feu amb els vostres fills (al no tenir-ne no em puc incloure com a part d’aquest grup, ni tampoc sóc ningú per dir-vos com ho heu de fer, però sembla bastant evident, encara i que també força difícil per qui ho ha de dur a terme). Parlo d’aquelles personetes que encara no tenen prou coneixement o maduresa com per saber en quin entorn s’han de moure i amb quines amistats s’ha d’envoltar, això és una tasca del pares, que de manera hàbil i convincent, han de portar als seus fills cap a un ambient positiu, on aprendran els valors de la vida i on no serà tant fàcil caure en temptacions i males costums que sempre els poden portar a un lloc equivocat i negatiu pel seu creixement. Moltes vegades pensem que com ja eduquem aquests valors dins la família i a l’escola, que amb això ja n’hi ha prou. Però sabem que fan els fills en les seves hores d’esbarjo i amb quins amics surten de festa els caps de setmana ? No podem estar tot el dia al seu darrera, però si podem saber que fan i amb qui ho fan, per aquest motiu és important decidir per ells a que dedicaran el seu temps lliure i amb qui, sempre de manera consensuada amb el mateixos infants i mirant de que les seves inquietuds i virtuts vagin en la mateixa direcció

En el futbol i més concretament parlant del Barça, també se n’ha parlat molt de l’entorn i l’influència que afecta als jugadors, la premsa, la situació de la directiva, la renovació de contractes o aquell jugador que ha organitzat un “pollastre” dins el vestidor o aquell divorci que ha descol·locat al davanter centre i ara no marca gols. D’això també en sabia molt en Pep Guardiola i la seva funció de psicòleg a la plantilla

No pretenc fer de Coach, tampoc de Pep Guardiola, ni tampoc dir que tinc la veritat absoluta del que aquí us plantejo, el propòsit d’aquesta sèrie de reflexions que escric i que ho comparteixo en veu alta amb tots vosaltres, només té la intenció de que aquells temes que semblen evidents i que en el dia a dia no hi prestem atenció, li dediquem un breu espai de temps, per veure si això és el que volem i si ho estem fent de manera adequada o hem de fer una reflexió de tot plegat i plantejar alguns canvis en el nostre entorn i a les nostres vides

Aquest cop no he trobat cap vídeo sobre aquest tema, n’hi ha que parlen de l’entorn familiar, d’altres ho fan sobre el de l’empresa, de l’escolar i fins i tot de l’entorn digital. Jo en volia un que parlés d’una forma més global, però està clar que hi ha molts tipus d’entorns, així que avui us deixaré unes fotografies dels entorns on a mi m’agrada viure i on em trobo més a gust. Fins la propera setmana i porteu-vos bé !!!

Publicado por nachorodamon

Comparteixo reflexions a l'aire per qui les vulgui llegir i comentar

Un comentario en “L’entorn

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: