En aquests dies que tots hem passat per una situació molt nova i sobtada, en la que tothom ha hagut de quedar-se a casa per un virus anomenat Covid 19, que no té una vacuna per evitar-la i en la que no sabíem quan i com en sortiríem d’aquesta, ha tornat a aparèixer aquesta paraula en boca de molta gent i que acostuma a sonar en moments difícils de la nostra vida. Que vol dir realment la resiliència ?
És aquella manera d’afrontar el problemes d’una manera diferent, acceptar en primer lloc que existeix aquella situació i d’escollir l’opció per tirar endavant i no caure en el victimisme o en la desesperació, que no vol dir no passar el dol quan algun conegut o familiar ha mort, o posar-se a ballar quan un perd la feina o la casa després d’una desgràcia, entre d’altres situacions que donen com a resultat un problema inesperat.
A la Wiquipedia podem llegir, que és la capacitat d’una persona per resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de tornar a la situació de normalitat o de l’aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats i de la importància de tenir una bona relació afectiva amb algú per afrontar una situació d’aquest tipus en companyia, així com la possibilitat de sortir-ne reforçats, si has sabut extreure’n coses positives d’aquella situació (entre d’altres més coses).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Resiliència_psicològica
Aquesta manera d’aprendre i desenvolupar aquesta resiliència, moltes vegades es pot treballar des de la infantesa i dependrà de l’entorn i la situació familiar que hi ha a casa o en la seva educació a l’escola i de la seguretat que tingui al seu voltant.
Us heu fixat mai quan un nen cau a terra i es pela el genoll ? Quan te els pares a prop i amb cara de pànic van al seu ajut i el nen trenca a plorar com si no hi hagués un demà, o quan amb una situació semblant el nen s’aixeca, veu que no te a ningú conegut al costat, fa veure que no ha passat res i s’espolsa ràpid el pantaló per si algú la vist ? La situació és la mateixa, el dolor també, però la resposta no té res a veure, doncs d’això va una mica el tema de la resiliència.
A la feina passa quelcom semblant, si algú vol tirar endavant un projecte de negoci o millorar la seva situació personal i s’equivoca, té dues opcions, tirar la tovallola i seguir com abans o tornar-ho a intentar i pot tenir per segur que tornarà a caure més d’un cop, però que a la llarga aconseguirà allò que està buscant.
A vegades algú m’ha titllat de persona freda i fins i tot d’insensible davant d’algunes situacions, potser és que la vida ja m’ha donat prou ensurts com per haver après que si un problema no té solució, millor no capficar-s’hi gaire i si hi ha cap altre sortida o possibilitat d’arreglar-ho, no cal esperar gaire i lamentar-se, per posar fil a l’agulla i tirar pel dret. Dit així sembla fàcil la solució, però tot i que ningú vol trobar-se en una situació complicada, no per donar-li més voltes ho solucionarem més ràpid.
És quan veig algun reportatge sobre una guerra mundial, de com van patir les persones que van anar a un camp de concentració, de la fam que passen la gent en algun lloc del món o de com s’ha de sentir un nen orfe quan cerca uns pares en adopció, és quan minimitzo els problemes i penso que sóc molt afortunat de tenir la vida que tinc i de ser conseqüent dels problemes en la seva justa mesura.
Al llarg de la vida hi ha moments per a tot, períodes d’alegria, de creixement, de maduresa i problemes que van sortint durant el trajecte. Que aixequi la mà qui no ha passat per situacions difícils o pèrdues importants ? Qui pot pensar que mai li faltaran els pares o que ja te assegurada la seva feina o la seva parella per sempre ? Som ignorants o ingenus ? Cap de les dues coses, ens agrada pensar que això els hi pot passar als demés, però que no va amb tu i que tot ens anirà bé, que serem feliços i menjarem anissos. És també la vida qui ens va ensenyant que aquestes coses passen, que tampoc hem d’anar amb por i deixar de fer passos per si no surten com un havia pensat, però que hem d’estar preparats per afrontar qualsevol entrebanc i que quan arribin aquests moments hem de tenir aquella actitud i aptitud per no deixar que ens venci el desànim i entrem en una depressió que encara ens pot enfonsar més.
Pels que m’heu anat seguint en les darreres reflexions que he publicat, és ara quan veureu que l’actitud, l’entorn, les virtuts i el temps (reflexions que he anat publicant), són factors molt importants per aconseguir aquell equilibri del que us parlava i que per a mi és una de les essències de la vida i un projecte en el que hem de treballar-hi cada dia i donar els corresponents passos per assolir aquest objectiu.
Avui la publicació ha sigut més curta que en d’altres ocasions, però per a qui l’interessi aquesta qüestió i en vulgui saber més coses sobre aquest tema, us deixo una entrevista força interessant, que parla d’això mateix i amb molt més coneixement que jo.
Aprofito per explicar-vos que he obert un nou apartat en el meu “blog”, on penjaré receptes fàcils de cuina i que també vull compartir amb vosaltres per si algú dels que em seguiu, també li agrada posar-se entre fogons i gaudir de la bona taula. De moment encara no hi he penjat res, però és molt probable que ho faci durant les properes setmanes i així deixem les reflexions per més endavant i agafem un caire més gastronòmic i divertit per no fer barrinar tant el cap.
Que tingueu bona setmana i fins aviat.
Rodamón 