Potser aquest títol us recordarà més a un eslògan electoral que feia el President de la Generalitat, el molt Honorable Sr. Artur Mas, però lluny d’aquesta frase que ell utilitzava tot sovint i que els còmics del programa Polònia de TV3 s’encarregaven de parodiar, és una de les essències de la vida més importants i una manera de donar contingut al dia a dia per no caure en les preocupacions i en els problemes quotidians que tots tenim en major o menor mesura.
Ès clar i està més que provat científicament, que el fet d’anar amb un somriure per la vida o amb cara de peix bullit, pot fer que la percepció de qui et veu o escolta, sigui totalment oposada la desitjada. També he de dir que quan una cosa la fas amb il·lusió i tan mateix aquella tasca l’has de compartir i treballar amb d’altres companys o amics, el teu estat d’ànim es torna contagiós i pots fer que els resultats siguin totalment diferents i molt més positius.
Quan parlem d’il·lusió no només parlem d’actitud per fer les coses, segurament i més important si és possible, el tenir una il·lusió per un projecte personal o professional, un viatge, escriure una cançó, preparar una excursió i mil coses més que podem fer al llarg de la nostra vida, ens dona un bon motiu per sortir de la rutina, paraula que quan la sento o escric em posa els cabells de punta, si no fos perquè miro de fugir d’ella i projectes no me’n falten, m’encanta donar contingut a la vida, omplir-la de bons moment i moltes experiències, els problemes ja venen sols i no cal buscar-los.
Llavors sento a dir moltes vegades que no hi ha temps per aquestes “bajanades”, segurament serà la mateixa excusa que faig servir jo quan em diuen que he de fer esport i algú també no para de repetir-me que el temps es troba si un vol i té prou interès per fer-ho, possiblement per aquest mateix motiu segueixo sense fer esport, jajaja
Fora bromes, si a algú li preocupa la seva rutina diària i té por de començar algun projecte per no tenir clar si aconseguirà els objectius esperats, jo li puc dir amb tota seguretat i experiència personal, que no cal pensar en el Premi Cervantes per començar a escriure, en guanyar el Master d’Augusta per jugar a golf, en la Vendée Globe per treure’s el títol de Patró d’embarcació i portar un veler, pensar en el que dirà el Sr. Parker si et ve de gust elaborar vins segons el teu propi criteri i amb les teves mans o en pujar l’Everest si t’agrada practicar l’excursionisme i gaudeixes de la muntanya, sempre i que facis el que facis, ho facis amb il·lusió (valgui la redundància).
Està clar que no tothom està en condicions ni té les característiques físiques, coneixements o nivell intel·lectual per assolir qualsevol repte que es proposi (jo encara menys), però només per poder canviar d’aires, desconnectar una mica de la feina, conèixer nous amics, cultures, indrets, arts i compartir moments fora de les rutines més comuns en la gran majoria de mortals, ja paga la pena.
Amb il·lusió, perquè sense ella la vida és més avorrida i menys interessant, perquè quan parlem de temps, aquest va passant i ja no tornarà, així que millor començar quan abans millor i que no sigui massa tard per adonar-nos d’aquest fet.
Quan parlem de projectes, està clar que poden ser més ambiciosos o més senzills i de més curta durada, en el meu cas miro de ser objectiu amb ells i de poder-los dur a terme sense haver de que tirar la tovallola (tot i que no passa res si l’has de tirar, tampoc cal obsessionar-se amb allò que no té cap més importància que obrir nous horitzons i coneixements). Recomano començar per qüestions senzilles i de menor compromís o esforç, com quedar amb els amics un cop per setmana, si pot ser en dies laborables i fora de l’horari de feina, no sabeu com va de bé trencar la rutina de la setmana quan saps que has quedat amb ells, per anar a jugar a pàdel, per anar a sopar (aquest és el meu preferit), per fer un got al bar de la cantonada o el que et vingui més de gust. Només per sortir de la monotonia, per canviar d’aires, per evadir-nos dels problemes quotidians, per desconnectar… molt millor que les drogues, l’alcohol i d’altres substancies perilloses, no cal dir-ho (i ara en grups de 6 com a màxim per culpa de la Covid 19).
He de reconèixer que el Victor Küppers ho fa molt millor que jo i és més guapo, però en una de les seves xerrades que he escoltat recentment en algun Webinar, parlava dels 3 consells que els hi ha donat als seus fills en totes les seves etapes de la vida (ara ja tenen 20 anys): Primer i més important, que siguin bones persones, amb el que tot això comporta i l’amplitud que aquesta frase té de contingut. La segona, que no perdin mai l’alegria, o el que és quelcom semblant, que no perdin l’il·lusió i la tercera i que també dona per un capítol apart i que potser va més enfocat en el món laboral, fer les petites coses de manera extraordinària.
Com a reflexió d’aquest capítol que donaria per molts més fulls, fins i tot per escriure un llibre sencer sobre el tema, avui ho deixo aquí i que cada un en tregui les seves pròpies conclusions. Però abans de tancar la qüestió, us proposo agafar una llibreta i dedicar uns minuts per fer una llista de propòsits, de projectes i d’il·lusions, un cop en tingueu uns quants, haureu de posar-hi ordre, prioritats i començar per un d’ells (us aconsello un de fàcil per no caure en un despropòsit i deixar-ho aquí).
Com diu la cançó d’en Joan Manel Serrat, “mañana puede ser un gran día, plantéatelo así”, i si algú fa aquest esforç i ha decidit quin serà aquest primer petit projecte de futur, em faria molta il·lusió que el compartís amb mi, potser també m’hi apunto.
Per qui no tingui el meu correu particular: nachorodamon@gmail.com
Pdta: Precisament avui he rebut la comanda per engegar el meu nou projecte, vull composar música i a veure que surt de tot plegat (cerqueu més a baix el regal que m’he fet). Tinc la mateixa il·lusió que un nen petit quan estrena sabates noves, jajaja
Que passeu una bona setmana.
Rodamón 