No parar d’aprendre mai:

Aquest passat divendres 2 d’Octubre del 2020 he iniciat un nou curs, aquest cop sobre la “digitalització de les empreses” i durant 12 setmanes més, aniré intentant entendre de què va aquest tema, el perquè de tot plegat i de veure com trasllado aquests coneixements cap a l’empresa per millorar la manera de donar a conèixer els nostres productes, mirar d’oferir més eines als nostres clients per ajudar-los a vendre i al mateix temps, acostar la nostra marca en un món global, més competitiu i més accessible per a tothom.

Però la reflexió d’avui no era per explicar-vos la meva vida, ni tampoc per avorrir-vos amb un tema que la majoria de gent ha sentit a parlar, tot i que tampoc no sap molt bé de què va això. Del que jo us vull deixar rumiant una estona, és del perquè ens hem de reciclar constantment i del perquè cal no parar d’aprendre en tot moment.

Moltes vegades pensem que un cop ja hem acabat els estudis primaris, secundaris, la carrera o el “master” de torn, ja hem completat el procés educatiu i ara el que cal és rendibilitzar tot el que hem aprés i transformar-ho en diners i tancar aquest període estudiantil per sempre més. Ara i amb uns quants anys més a sobre, he descobert que això no és així i que el coneixement no té edat, que és molt enriquidor i que cal reciclar-te per no quedar fora de context en molts temes i aspectes de la vida. També considero que sempre és un bon moment per aprendre d’altres disciplines i activitats que molts hem volgut conèixer, però que per manca de temps o perquè pensem que ja no és hora, deixem que quedin en aquell racó dels temes que ja no toquen; pintar, tocar un instrument, estudiar art, cuinar o en qualsevol altre camp en el que vulguem créixer i dur a terme.

Recordo que de petit vaig ser un mal estudiant, potser perquè no entenia perquè em podien servir les arrels quadrades o en quina situació utilitzaria les equacions de segon grau (encara ara continuo sense saber en quins moments de la vida faré servir aquests coneixements). Possiblement he estudiat més en els meus últims 10 anys, que el que ho vaig fer quan tocava per obligació, però fins i tot hi ha gent que es sorprèn d’aquest fet. Recordo que en una visita a un museu d’art víking de Noruega vaig presentar un carnet d’estudiant perquè em fessin un descompte a l’entrada i la persona que despatxava els tiquets, al veure les meves canes al cabell, em va preguntar si jo era el mestre, jajaja… Tant estrany és veure a una persona de certa edat estudiant o voler aprendre sobre temes que t’interessen ?

A les empreses passa quelcom semblant, arribes el primer dia amb uns coneixements i et penses que amb allò ja et valdrà per a tota la vida, però no t’adones que el món va canviant, que surten noves eines de treball, noves maneres de fer les coses, i és llavors quan arriba aquell dia que entra una nova persona a l’equip, molt més jove que tu i te n’adones que ve molt més preparada, que utilitza altres coneixements i noves eines que milloren tot allò que tu et pensaves era la millor manera per dur a terme aquella feina. Amb això no vull dir que no s’ha de tenir en compte la maduresa, l’experiència i tots aquells coneixements que no s’aprenen a les escoles i que és el carrer i l’experiència el que t’ho ensenya, però si podem sumar els dos tipus de coneixements molt millor, per això és important reciclar-se, actualitzar-se i mirar d’adaptar-se als nous temps. El meu cunyat Albert sempre deia, menys “marketing” i més “calleting”, i no li faltava raó quan estàvem parlant del món comercial, però si es pogués triar una persona híbrida, millor agafar els dos conceptes, fer un “cocktail” de les dues versions i aprofitar el bagatge i el coneixement que les dues propostes et poden aportar.

Moltes vegades ens deixem portar per les tendències i pel que ens envolta al nostre entorn, però ara que estic gaudint d’aquesta etapa d’aprenentatge, us he de dir que estudiar no és cap pèrdua de temps, que ho has de fer en allò que t’interessi i en la que ens pugui aportar profit, il·lusió i entusiasme. Que conèixer noves eines de treball, compartir-ho amb qui també creu que és interessant seguir creixent i veure els resultats d’aquests coneixements en noves oportunitats de negoci o en una experiència que t’aporta d’altres valors, això no té preu, ni tampoc recompensa tant gratificant, com allò que no coneixies i que ara comprens millor.

Així doncs, aquí us deixo aquesta reflexió per tenir-la en compte i que cada un decideixi si val la pena seguir estudiant i agafar coneixements que ens aportaran redits i nous temaris a descobrir (amb il·lusió).

Salut i a reflexionar-hi una estona (ni que sigui durant 10 minuts). Mai m’ho havia passat tant bé estudiant com fins ara i us convido a fer-ho, ni que sigui per aprendre a plantar enciams a l’hort quan ens jubilem, que per això també calen coneixements.

Publicado por nachorodamon

Comparteixo reflexions a l'aire per qui les vulgui llegir i comentar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: