Receptes de cuina fàcil

Txuletó” a la planxa

Benvinguts a aquesta secció de “cuina fàcil”, possiblement ha estat per culpa del Covid 19 o perquè mai havia tingut tant de temps lliure com per posar-me darrera dels fogons, però sigui pel que sigui, ha valgut la pena i hem mirat de treure quelcom de bo d’aquesta situació.

Començaré aquesta secció per un dels plats més fàcils de preparar, però que te algunes recomanacions que cal tenir en compte i que he descobert mitjançant algun dels cuiners de la talla del Nandu Jubany o de la Carme Ruscalleda entre d’altres, que han aprofitat aquest confinament per presentar-nos els seus plats casolans en els “webinar” que han penjat a les xarxes durant aquest temps que han tingut els seus restaurants tancats per força major.

No cal dir que la matèria prima és el més important per una bona cuina i que d’això dependrà el seu resultat un cop cuinat. En aquest cas he comprat els “txuletons” a la pàgina web www.iruki.es (us ho recomano, carn de primera qualitat del País Vasc i a bon preu).

En primer lloc deixar descongelar “la bestia” durant unes quantes hores abans de cuinar-la (eren unes peces de 700 grams sense costella i de 4 centímetres de gruix). Abans que res, posarem a escalfar la planxa i hi afegirem una mica de mantega o llard si en teniu a mà, courem el “txuletó” a foc mig/alt i deixarem que es dauri durant uns 5 minuts, girar el tall i fer el mateix a l’altre cantó, important no salar la carn abans i fer-ho quan ja ha fet la crosta (de fer-ho abans perdre’m bona part de la seva substància). Un cop transcorregut aquest temps el retirarem de la planxa i el salpebrem pels dos costats, jo també hi afegeixo orenga, però ho podeu condimentar amb les herbes que més us agradin i untarem amb força oli la part externa per segellar la peça. Deixarem reposar la peça durant uns 15 minuts i només llavors filetejarem la carn al gruix que a vosaltres us agradi més, aquest repòs farà que els sucs i els sabors es quedin dins del tall i tot plegat quedi molt més gustos (aquest últim pas és molt important i l’acabo de descobrir de la mà del “webinar” del Nandu).

Mentre deixem reposar la carn, podem aprofitar aquest temps per preparar l’acompanyament que vulguem posar al plat i que en el meu cas el vaig fer amb bolets, prunes, carxofes i cebes confitades i escalfades a la mateixa planxa i amb els sucs de la carn que ens ha quedat anteriorment. També hi podem posar unes patates al caliu que sempre hi van bé en qualsevol plat.

Un cop ho tenim tot preparat, ho emplatem en una safata i ho deixem 5 minuts al forn per escalfar un altre cop la carn juntament amb l’acompanyament (sense ventilador que resseca el “txuletó” i perd la seva gràcia).

Si a tot això, maridem el plat amb un vi negre de força intensitat com un Priorat, Empordà o Montsant, l’èxit està assegurat i la tarda promet planera i tranquil·la, no recomano fer esport després d’un plat tant contundent, jejeje

Us deixo quatre imatges del procés, espero que us agradi i ho poseu en pràctica un dia d’aquests, ja em direu que tal us ha anat.

Gambes de Palamós a la planxa

Possiblement el meu plat preferit i pel que pagaria el que no està escrit, això si, que no us enredin amb gambes que no siguin les de les cofradies de pescadors de Palamós, Blanes o Arenys de Mar (amb perdò per si algú és de Huelva o d’altres indrets de la costa peninsular, però no tenen punt de comparació). Aquestes es pesquen a 400 metres de profunditat i mengen tots aquells sediments que venen dels corrents del Golf de Lleó i es dipositen al fons del mar un cop passat el Cap de Pals, en uns profuns canons que hi ha davant de Tamariu i Calella de Palafrugell, més al sud i ha d’altres canons i passa quelcom semblant al que us faig referència, però potser ja no són gustoses.

He tingut l’oportunitat d’anar en un vaixell de pesca sortint a trenc d’alba des del Port de Palamós, un cop al mig del mar vàrem tirar les xarxes quan erem a sobre el canó, les vam recollir més tard i vam ajudar a fer la tria per tamany i vaig aprendre a diferenciar un mascle d’una femella, les tastàrem crues i recient sortides de l’aigua i mentre tornavem a tirar un cop més la xarxa a força profunditat, els mariners de l’embarcació ens van preparar una “fideuà” amb aquest tresor de la Costa Brava. Un cop haviem fet varies passades, tornàrem al port d’origen i vam portar la preciada pesca a la llotja de peix. Un dia molt complet com els que fan cada dia els pescadors de Palamós (vaig quedar esgotat, però molt content de l’experiencia i que recomano de fer-ho ni que sigui un cop a la vida). Apart de l’experiencia com a pescador, agraïr l’amabilitat i el fantàstic tracte que ens van donar els mariners de “La Estrella del Sur III”, molt bona gent !!!

Al llarg de la meva vida les he cuinat de diferents maneres i mirant algunes receptes que apuntaven maneres, amb julivert, conyac i d’altres propostes, però si us he de dir la veritat, com més m’agraden a mi són volta i volta a la planxa (gaire bé crues) i un cop dins un vol amb tapa per conservar millor l’escalfor, salpebrar generosament (jo sempre utilitzo sal Maldom per aquest tipus de menjars), tirar el suc que ha quedat a la planxa i cap a taula, amb un bon vi blanc, sec i ben fred, el meu consell és un Dotze DO Terra Alta i a gaudir com si no hi hagués un demà. Ja de pensar-hi, em ve la salivera, jajaja

Així de fàcil i així d’espectacular !!!

En aquest post us deixo les imatges del dia que vàrem sortir a la mar a pescar gambes de Palamós, espero que us agradi el reportatge i la recepta (no us compliqueu la vida) i també les fotos d’un altre dia que les vaig cuinar a casa

Esqueixada de bacallà

Seguint sota el concepte de cuina fàcil i tenint en compte que estem a l’estiu i que ve molt de gust menjar plats refrescants, avui us proposo de preparar quelcom estiuenc i que podem preparar hores abans per poder compartir l’àpat amb els amics o la família, sense haver d’estar pendent del forn o dels fogons.

Els ingredients són fàcils de trobar, tot i que la qualitat dels mateixos farà que el plat sigui bo o molt bo: Bacallà que ja podem comprar “esmicolat” per elaborar una esqueixada o demanar-lo sencer i net d’espines, particularment soc de la segona opció, ja que això ens permet tallar-ho a la mida que més ens agradi i donar-li un toc més personal. Uns bons tomàquets ara que és temporada, us recomano els de “Barbastro” o els de “pera” pel fet de que són més “carnosos”, els pelarem i tallarem a daus, olives negres sense ós i que no falti, la ceba de Figueres tallada a juliana.

En quan a la preparació, jo soc partidari de que tot estigui ben macerat i és per això que ho poso tot en un vol un dia abans amb força oli, i sobre la qüestió de la sal, haurem de tastar el bacallà abans i veure si cal afegir-hi més o menys quantitat, com a toc personal l’orenga trobo que sempre i va bé amb tot.

Pel que fa a la presentació, hi ha que li agrada fer-ho per capes, però com que jo ja ho he macerat tot abans perquè es barregin tots els gustos, ho col·locaré dins un motllo rodó i un cop a taula hi afegiré un raig d’oli d’oliva arbequina i un polsim d’orenga o de julivert per donar-hi un toc de color.

A l’hora de maridar-ho amb un bon vi, us recomanaria uns vins blancs de Xarel.lo del Penedès o una Garnatxa Blanca de la Terra Alta i si poden ser de Dotzevins molt millor, jejeje

Et voilà !!! Que vagi de gust !!!

A %d blogueros les gusta esto: