El pollastre m’agrada de totes les maneres, a l’ast, a la planxa, a la brasa, arrebossat, al forn i particularment el tros del pit.
Possiblement aquest és un dels primers plats que vaig aprendre a cuinar, fora dels ous ferrats, la truita a la francesa o els espaguetis. També fora cert que és el que més vegades he preparat quan han vingut amics a casa al llarg dels anys, però tant si ho feu amb pollastre, com si és una llonça de porc o filet, sempre és un plat que agrada gairebé a tothom i molt fàcil de fer.
En primer lloc passarem per la planxa el pit de pollastre, que anteriorment haurem laminat en fins talls transversals i un cop cuit el retirarem del recipient.
Llavors afegirem una mica d’oli al suc de la mateixa cocció del pollastre i un cop calent hi tirarem les panses de Corint a mitja temperatura, veureu mentre aneu remenant amb un estri de fusta, que les panses es van inflant i que agafen una forma arrodonida. Abans no siguin totes inflades, hi tirarem els pinyons perquè es daurin sense passar-se mentre acaben de rostir-se les panses. És llavors quan hi afegirem la crema de llet i deixarem que arrenqui el bull, moment que tornarem a posar el pit de pollastre dins la paella o recipient i deixarem que s’impregni del suc i torni a agafar temperatura.
Les proporcions de panses i pinyons són al gust del cuiner, i jo acostumo a ser força generós. Pel que fa a la crema de llet, m’agrada que n’hi hagi poca i la salsa no quedi massa líquida, però com ja he comentat en d’altres receptes que he penjat en el blog, cada un ha de trobar el seu punt.
Maridarem aquest plat amb un vi negre suau com el Dotze DO Conca de Barberà o un vi més equilibrat, com podria ser el Dotze DO Costers del Segre.
Que vagi de gust i que ho acompanyeu d’un bon vi a taula
Rodamón 