Xarrup de mascarpone i préssec:

He descobert aquest formatge fa poc i crec que té una infinitat de possibilitats increïbles per elaborar postres. En aquest cas us proposo de fer un xarrup amb préssec amb almívar, d’aquells pots en conserva que en podem trobar tot l’any al supermercat de la cantonada.

Com a base del got, hi posarem unes galetes, magdalenes o melindros esmicolats, ho podeu remullar amb el mateix almívar o amb un vi dolç, en la versió que jo he fet, he posat un raig del Dotze DO Tarragona, que també utilitzarem per acompanyar a les postres.

Per preparar la crema de mascarpone per a unes 6 persones, començarem per muntar 400 ml. de nata líquida, llavors hi afegirem 300 gr. de formatge mascarpone i 100 gr. sucre i continuarem remenant fins que agafi una textura espessa i consistent (si teniu una batedora elèctrica ho fareu en un moment).

Posarem la crema dins una mànega i col·locarem el segon pis del xarrup a sobre de la galeta picada (si no teniu mànega, amb una cullera). Tallarem els 4 préssec en petits quadrats i farem el tercer pis, una altra capa de crema i una última de préssec, per decorar-ho i portar-ho a taula, unes fulles de menta sempre hi queden molt bé.

  • Versió amb fruits de bosc:

Farem servir la mateixa recepta, però canviarem el préssec per fruits del bosc; gerds, mores, nabius o maduixes (50 gr. de cada), que prèviament haurem cuit uns 10 minuts per treure el seu suc i que tirarem per sobre de l’última capa de fruits.

Amb les dues receptes, guardarem els xarrups a la nevera i els traurem a taula tot just quan anem a prendre les postres.

  • Versió de “Can fot-li”:

Com diu molt bé el Nandu Jubany, a la cuina no es pot tirar res, així que aprofitant la crema de mascarpone que m’ha sobrat, el suc dels fruits vermells i en aquest cas una crema de xocolata que m’ha quedat d’unes altres postres, ho remenarem tot en un bol i si us he de dir la veritat, ha sortit una mousse de “collons” i molt original.

Feu les postres que feu de les que us he explicat avui, marideu aquests plats amb un Dotze DO Tarragona, un vi dolç elaborat amb raïm moscatell de gra petit, que veremat en el seu punt òptim i un cop posat a fermentar, se l’hi ha tallat el procés amb nitrogen a baixa temperatura, deixant part del seu sucre intacte i amb un gust molt especial (a mi em recorda al suc de litxi), segur que no heu tasta mai res igual.

Publicado por nachorodamon

Comparteixo reflexions a l'aire per qui les vulgui llegir i comentar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: