Aquest cop la recepta no és meva, és d’un molt bon amic meu que també es diu Nacho i que cuina molt bé, amb ell hem gaudit de bons àpats i vins de categoria (abans i durant la pandèmia del Covid, on hem cuinat molts plats junts).
Abans de començar a cuinar a mi m’agrada tenir-ho tot a punt, és per això que agafarem uns 40 gr. de moixernons deshidratats, els remullarem en aigua i un bon raig de conyac (uns 50 ml.) i els deixem reposar uns minuts.
També prepararem la picada amb un all, 10 gr. d’ametlles i 10 gr. d’avellanes torrades.
Per elaborar aquest plat agafarem un bon jarret o llata de vedella, la salpebrem per tot arreu, enfarinarem la carn i la sofregirem lleugerament en una cassola, per després retirar-la. En el mateix recipient courem una ceba de Figueres fins que quedi ben daurada i llavors afegirem dos tomàquets naturals triturats, sal i una cullereta de sucre per treure l’acidesa del tomàquet.
Un cop tinguem el sofregit a punt, afegirem els bolets i ho anirem remenant durant uns 6 o 7 minuts més a foc mig, moment en que posarem la vedella i aigua calenta suficient per cobrir la carn, abaixarem el foc al mínim perquè vagi fent al “xup xup”, taparem la cassola i ho deixarem així durant una hora. Un cop transcorregut aquest temps, corregirem el punt de sal si cal i uns cinc minuts abans de parar el foc, hi tirarem la picada de fruits secs i l’all que prèviament hem preparat.
Ja ho tindrem tot a punt de solfa.
El meu amic Nacho m’aconsella deixar reposar aquest plat durant tot un dia, però feia massa bona pinta per esperar tant de temps i ens l’hem cruspit el mateix vespre. Bufff no tinc prou adjectius per descriure el seu sabor, és per això que l’haureu de cuinar vosaltres i ja em direu si valia la pena.
Per maridar aquest plat us recomano un Dotze DO Empordà, un vi amb força, intensitat i molta fruita madura, gaudireu del fricandó i del vi de la millor manera.
Rodamón 