“Guacamole” sense complicacions:

Un entrant, un acompanyament, un plat refrescant, un producte de Mèxic adaptat a la nostra cuina. Diguem-ho com vulguem, però de vegades et serveixen quelcom que vol ser i no és.

Recordo una vegada al port de Pollença a Mallorca, en un restaurant ubicat sobre un pantalà a sobre del mar i amb unes vistes excepcionals, la taula ben parada amb estovalles i tovallons de fil, en companyia de la meva dona, un vi blanc de la terra fresquet i una brisa que anava d’allò més bé per no patir la calor de l’estiu.

Demanem quelcom per menjar i de primer ens apuntem tots dos a un “Guacamole”, un plat fresc, lleuger i molt sa. El cambrer ens porta un morter amb un alvocat mig tallat, un tomàquet trossejat, ceba picada, una llima, un bitxo, unes fulles de coriandre i una mà de morter. Amb cara de sorpresa em quedo mirant al cambrer i ell tot somrient em diu “prepara-ho a la teva manera i deixa-ho al teu gust”. En aquell moment no vaig saber reaccionar, però després d’una estona vaig pensar, doncs té raó aquest bon home, a mi no m’agrada gaire el coriandre, tampoc el picant del bitxo (això ho deixo pels mexicans) i tampoc que em serveixin un puré que sembla passat pel “túrmix”, així que vaig posar poques fulles de coriandre, vaig retirar el bitxo i ho vaig picar fins que quedessin grumolls i no farinetes.

D’això va la recepta d’avui i sinó us agrada, el feu a la vostra manera, jajaja

Agafarem un alvocat i el tallarem en bocins, un tomàquet pelat i tallat a daus, un raig de llima, unes fulles de coriandre, ceba picada, sal, pebre i unes gotes de salsa de “Tabasco” (això últim és collita pròpia del meu nebot Pol Garriga que també apunta maneres de cuinetes). Ho posarem tot dins el morter i ho aixafarem tant com a cadascú l’hi agradi més.

Aquest cop no us posaré quantitats de cada producte, perquè tal i com em va dir aquell cambrer tant trempat del Port de Pollença, prepara-ho a la teva manera i al teu gust.

Per maridar aquest “platillo”, un vi blanc ben fresc i amb un punt d’acidesa li escau d’allò més bé, així que un Dotze DO Terra Alta seria el meu preferit.

Feu aquesta recepta al vostre gust i a gaudir-ho.

Publicado por nachorodamon

Comparteixo reflexions a l'aire per qui les vulgui llegir i comentar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: