Plat molt tradicional de casa nostra i que a mi em xifla quan arriba la temporada.
Després de mirar diferents tutorials i vídeos al Youtube, veig que cada un dels cuiners que presenten aquest plat hi posen el seu punt personal i ho condimenten al seu gust, així que he fet el mateix i aquí us deixo la meva recepta, a la meva manera.
Agafarem una cassola amb una mica d’oli d’oliva i sofregirem uns tallets de cansalada viada (uns dos minuts), després hi afegim un tall de secret ibèric tallat a daus, deixarem que es rosteixi i ho salpebrem tot plegat. Ara és quan tirem la ceba i els alls tendres picats, una mica d’orenga, 4 fulles de menta, un polsim de coriandre, 3 fulles de llorer i uns quants xampinyons laminats, tapem la cassola i ho deixem coure uns 3 o 4 minuts.
Quan ho tinguem tot ben sofregit hi tirem més sal per a la ceba, mig got de vi blanc i mig de vi ranci, deixarem uns minuts perquè s’evapori l’alcohol i ja ho tenim a punt per tirar-hi els pèsols i les faves. Juntament amb un got d’aigua, ho anirem remenant amb els sucs que ja tenim dins i és llavors quan ho deixarem a mig foc perquè es cogui tot plegat a poc a poc durant uns 30 minuts amb la tapa posada i anant sacsejant la cassola de tant en tant (mireu que els llegums ja estiguin ben cuits o ho deixeu una estona més si cal). Passat aquest temps hi afegirem la botifarra negra per sobre i ho tornarem a tapar durant uns 10 minuts més, apagarem el foc i ho deixarem reposar uns altres 5 minuts.
Vatua l’olla, quina bona pinta que fa aquesta cassola quan la tenim al centre de la taula. Quan les hem tastat, els comentaris eren plens d’elogis i cants als àngels, així doncs, no deixeu de fer aquest plat quan sigui la temporada i espero que us surti igual o més bona que la que jo he fet.
Maridarem aquest plat amb un Dotze DO Pla de Bages, un vi que aporta equilibri i tota la intensitat que aquest àpat demana per acompanyar-lo.
Salut i molta calma.
Rodamón 