Curiosament no és un menjar que trobem normalment a les cartes dels restaurants i potser tampoc el podríem considerar un plat, més aviat una “tapa” o un entrant per acompanyar a d’altres “platillos” que servim a taula, però certament és un àpat molt bo i que la meva sogra en prepara tot sovint.
La Garriga (el meu poble), té un bon nom arreu del país pels seus embotits i per d’altres productes relacionats amb el porc, així que després de la matança que és fa tots el dimecres de l’any, és un bon moment per anar a comprar productes frescos d’aquest animal i preparar diferents plats que precisin d’un producte de qualitat i que tingui totes les garanties sobre el seu origen.
En aquest cas he comprat dos ventres de porc ja cuits per la mateixa carnisseria, un cop a casa els he tallat a trossets i els he col·locat dins un bol, on hi afegirem oli, vinagre de Mòdena, sal, pebre i qualsevol herba remeiera com la farigola, romaní o el que tingueu més a mà.
Deixarem macerar tot plegat unes hores, remenant tot sovint perquè el ventre es vagi barrejant amb els líquids i altres productes que hem posat per tal efecte.
Un cop ho tinguem a taula, deixarem que cada un se l’amaneixi al seu gust, per aquest motiu tindrem la sal, el pebre, l’oli i el vinagre a prop i que cada un s’ho adapti al seu gust (avui érem 4 a taula i no ha quedat ni una engruna).
Tot i que hi ha força gent que no els hi agraden els menuts i aquestes parts nobles del porc, us recomano que el tasteu qualsevol dia, ni que sigui per curiositat.
Val molt la pena i a mi m’encanta.
Per maridar aquesta “tapa”, un vi negre de mitjana intensitat ens hi anirà prou bé, en aquest cas un Dotze DO Costers del Segre o un Dotze DO Pla de Bages poden ser dues molt bones opcions.
Rodamón 