Magret d’ànec amb melmelada de figues, ceba i bolets (6 pax.)

És un dels meu plats preferits de la cuina francesa i una de les meves especialitats per quan estem a l’apartament de la Cerdanya i algú ve a menjar a casa.

Fàcil de trobar als supermercats francesos i una mica més complicat de comprar-lo per aquí, la diferencia principal és que el magret sigui fresc o congelat, tot i que al no ser un plat gaire habitual a la nostra cuina, tampoc serà l’element de discussió a taula.

Començarem per salpebrar la carn per ambdós costats, farem petits talls a la part on tenim tota part greixosa perquè penetri la cocció en aquesta zona i ja procedirem a passar-lo per la paella, primer per la part del greix (uns cinc minuts) i després per l’altre costat (uns dos minuts), veureu que el mateix magret deixa molt de greix a la paella que retirarem un cop hem rostit la carn. La retirarem i la deixarem reposar perquè els propis sucs que hi ha dins es vagin integrant dins del mateix magret.

Llavors sofregirem la ceba de Figueres, afegirem la confitura de figues i més tard els bolets. Passats pocs minuts, hi tirarem mig got de vi negre i mig de vi ranci, deixarem que s’evapori l’alcohol i si veiem que ens hi falta líquid, podem posar una part del greix que hem reservat del propi magret (uns 15 minuts tot plegat).

Un cop retirat tot l’acompanyament i en la mateixa paella o cassola, posarem mel de la que tinguem per casa i tornarem a col·locar el magret, perquè es caramel·litzi la carn juntament amb la mel (un dos minuts), tornem a retirar el magret i amb la mateixa mel residual de la paella, la barrejarem amb la salsa que abans hem reservat fins que quedi tot ben integrat.

Ara ja ho tenim tot a punt i ho podem deixar tot preparat per començar a dinar tranquils, cinc minuts abans de menjar aquest plat i tenint el forn calent a uns 100 graus, col·locarem el magret i la salsa dins (sense ventilador) perquè recuperin l’escalfor, transcorregut aquest temps, és quan tallarem la carn en llonzes d’uns 5 a uns 8 mm. i l’acompanyarem de la salsa i els bolets que també hem escalfat juntament amb l’ànec.

De veritat que no ser si és millor el tall o l’acompanyament, però com que ho servim tot a la vegada, ho gaudirem doblement.

Per maridar aquesta recepta, hem acompanyat el plat amb un Dotze DO Pla de Bages, tot i que un Costers del Segre o un Montsant, també hi anirien bé.

Publicado por nachorodamon

Comparteixo reflexions a l'aire per qui les vulgui llegir i comentar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: